menges

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈmeɲ.ʒəs/
	balear /ˈməɲ.ʒəs/, /ˈmeɲ.ʒəs/
Occidental:	/ˈmeɲ.d͡ʒes/

• Rimes: -eɲdʒes

menges f. pl.

1. Forma plural de menja.

menges

1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de menjar.
2. Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb menjar.

   [Que tu] mengis o menges; [tu] no mengis o menges.

• minges, variant fonètica d'alguns parlars occidentals

menges

1. segona persona singular (tu) del present d'indicatiu de menjar

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \ˈmeŋ.xes\, meridional \ˈmeŋ.heh\

Americà: alt \ˈmeŋ.x(e)s\, baix \ˈmeŋ.heh\, austral \ˈmeŋ.xes\

• Rimes: -enxes

menges m. pl.

1. forma plural de menge