Vés al contingut

Dinoteri

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Deinotherium)
Infotaula d'ésser viuDinoteri
Deinotherium Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Alçada4 m Modifica el valor a Wikidata
Pes12 t Modifica el valor a Wikidata
Període
Estat de conservació
Fòssil
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreProboscidea
FamíliaDeinotheriidae
SubfamíliaDeinotheriinae
GènereDeinotherium Modifica el valor a Wikidata
Kaup, 1829
Espècies
Vegeu el text
Mida

El dinoteri (Deinotherium, en llatí 'bèstia terrible') fou un gènere de mamífer proboscidi extint de la família dels dinotèrids. Se n'han trobat restes fòssils a Àfrica, Àsia i Europa, incloent-hi Catalunya.[1] Visqué entre el Miocè i el Plistocè. Un dels trets característics d'aquest animal és que tenia els ullals únicament al maxil·lar inferior.

Fisiologia

[modifica]

Els dinoteris foren els tercers mamífers terrestres més grossos de tots, únicament superats pels paracerateris i el mamut del riu Songhua. Els mascles mesuraven 4-4,5 metres a l'altura de les espatlles i les femelles, uns 3,5 metres a l'altura de les espatlles. Pesaven entre 12 i 14 tones. Les seves dents corbades cap avall es creu que servien per arrencar les escorces dels arbres.

Deinotherium

Hàbitat i distribució

[modifica]

Els dinotèrids van tenir una distribució que anava des d'Europa fins a Àsia i Àfrica. Vivien en les sabanes i pastures on s'alimentaven de la vegetació i els troncs dels arbres amb ajuda dels seus estranys ullals.

Evolució i extinció

[modifica]

Deinotherium fou un gènere que evolucionà de Prodeinotherium fa uns 20 milions d'anys, en el Miocè inferior. Els dinotèrids represantaven una línia evolutiva diferent de la dels elefants, mamuts i mastodonts. Deinotherium divergí molt d'hora dels altres proboscidis. Els dinoteris s'extingiren a l'Àfrica on van conviure amb els primers homínids en el Plistocè inferior fa 1,5 milions d'anys.

Taxonomia

[modifica]
  • D. bozasi
  • D. giganteum
  • D. indicum
  • D. proavum

Referències

[modifica]
  1. Alba et al., 2020, p. e1775624-1.

Bibliografia

[modifica]
  • Alba, D. M.; Gasamans, N.; Pons-Monjo, G.; Luján, À. H.; Robles, J. M.; Obradó, P.; Casanovas-Vilar, I. «Oldest Deinotherium proavum from Europe» (en anglès). Journal of Vertebrate Paleontology, 2020, pàg. e1775624. DOI: 10.1080/02724634.2020.1775624. ISSN: 0272-4634.

Enllaços externs

[modifica]