Islàndia: diferència entre les revisions
m Robot afegeix: tk:Islandiýa |
m Robot afegeix: si:අයිස්ලන්තය |
||
| Línia 314: | Línia 314: | ||
[[sg:Ïsalândi]] |
[[sg:Ïsalândi]] |
||
[[sh:Island]] |
[[sh:Island]] |
||
[[si:අයිස්ලන්තය]] |
|||
[[simple:Iceland]] |
[[simple:Iceland]] |
||
[[sk:Island]] |
[[sk:Island]] |
||
Revisió del 03:13, 22 gen 2011
Islàndia (en islandès: Ísland; IPA: [ˈislant]) és un estat insular europeu que es troba a l'oceà Atlàntic Nord[1] a la Dorsal atlàntica. El 2008 tenia una població estimada de 320.000 habitants, i una superfície total de 103.000 km².[2] La seva capital i ciutat més gran és Reykjavík, que juntament amb l'àrea que l'envolta concentra dos terços de la població nacional. Islàndia és volcànicament i geològicament activa. L'interior de l'illa es compon principalment per un altiplà caracteritzat per deserts, muntanyes i glaceres, mentre que molts rius glacials flueixen cap al mar a través de les terres baixes. Islàndia és escalfada pel corrent del Golf i té un clima temperat tot i l'alta latitud just als afores del Cercle Polar Àrtic.
Segons el Landnámabók l'assentament d'Islàndia va començar el 874 quan el capità noruec Ingólfur Arnarson es va convertir en el primer habitant permanent noruec de l'illa.[3] Durant els segles següents, immigrants d'origen nòrdic s'hi van establir. Fins el segle XX,la població islandesa depenia de la pesca i l'agricultura, i de 1262 fins 1918 era part de les monarquies noruega i danesa. El segle XX, l'economia d'Islàndia i el seu sistema de benestar es va desenvolupar ràpidament. En dècades recent, Islàndia va aprovar el lliure comerç dins l'Espai Econòmic Europeu i va diversificar la seva economia.
En l'actualitat, Islàndia té un dels nivells econòmics i de llibertat civil més elevats del món.[4] El 2007, Islàndia va ocupar la primera posició mundial en l'índex de desenvolupament humà de les Nacions Unides. Islàndia és membre de l'ONU, l'OTAN i l'OCDE. És, amb les Illes Fèroe, signatari de l'Acord de Hoyvík
Geografia física
Islàndia és la divuitena illa més grossa del món, situada just sota del Cercle polar àrtic, entre Groenlàndia, les Illes Britàniques i Escandinàvia, al nord-oest de les Illes Fèroe. Localitzada sobre la dorsal atlàntica, al punt de contacte entre les plaques euro-asiàtica i nord-americana, l'illa coneix una notabilíssima activitat geològica, essent-ne característics els volcans i els guèisers. Els llacs més gran són wl Þórisvatn i el Þingvallavatn.
Islàndia es pot dividir, a grans traços, en dues parts: la costa amb nombrosos fiords i l'interior, un gran desert deshabitat amb llits de lava, muntanyes i glaceres (que ocupen cap a un 10% del país). La major part de la població viu al sud-oest del país, a l'àrea metropolitana de Reykjavík. Una carretera fa la volta a tota l'illa, però l'interior del país només pot ser creuat amb tot-terreny. Hi ha quatre parcs nacionals a Islàndia: el Parc Nacional Jökulsárglijúfur, el Parc Nacional Skaftafell, el Parc Nacional Snæfellsjökull i el Parc Nacional Þingvellir.
Islàndia és un territori geològicament jove, localitzat a un punt calent i creuat per la dorsal atlàntica. Aquesta combinació fa que l'illa sigui extremadament activa, amb molts volcans, entre els quals els Hekla, Eldgjá, Herðubreið i Eldfell. Islàndia és un dels dos països del món on una dorsal oceànica s'aixeca sobre el nivell del mar. Hi ha molts guèisers, entre els quals Geysir, del qual es deriva la paraula en català, així com el famós Strokkur que fa erupcions cada 5 o 10 minuts. Hom fa ús de la gran disponibilitat d'energia geotèrmica i hidràulica per a la producció barata d'electricitat.
El clima islandès és oceànic, marcat per la lluita entre la influència càlida del Corrent del Golf i el flux de fronts polars. La costa sud, sotmesa a l'embat dels vents marins, no té uns hiverns (tèrmicament) gaire rigorosos, tenint en compte la seva latitud: la temperatura mitjana de gener és de 0 °C Reyjavik (11 °C al juliol, mitjana anual d'uns 5 °C). La precipitació hi és de 775 mm, repartida en uns 150 dies l'any. El nord-est és una zona seca per culpa del fet d'estar a una zona d'ombra pluviomètrica (les muntanyes del centre del país l'arreceren dels aires humits del sud-oest).
Política i govern
Estructura de govern
Islàndia és una democràcia representativa i una república parlamentària. El parlament actual, conegut en islandès com a Alþingi, va ser fundat el 1845, com a organ consultiu per al monarca danès. És considerat com el restabliment de l'assemblea fundada el 930 durant el període de mancomunitat i absolt el 1799. Per tant, Islàndia és considerada com una de les democràcies parlamentàries més antigues del món.[5] Actualment té 63 membres, electes per períodes de quatre anys.
El president d'Islàndia té un rol principalment cerimonial o honorífic; és el cap d'estat i diplomàtic d'Islàndia, però també té l'autoritat de bloquejar una legislació aprovada pel parlament per sotmetre-la a referèndum nacional. El president actual és Ólafur Ragnar Grímsson. El cap de govern és el primer ministre, actualment Jóhanna Sigurðardóttir, qui, amb el gabinet, és responsable de la facultat executiva del govern. El gabinet és designat pel president després de les eleccions generals de l'Alþingi; en la pràctica, tanmateix, la designació és el resultat de les negociacions entre els líders dels partits polítics, els quals decideixen entre ells mateixos quins partits han de formar part del gabinet i com s'han d'assignar les posicions ministerials, sota la condició que la designació ha de tenir el suport de la majoria de l'Alþingi. Únicament quan els líders dels partits no aconsegueixen posar-se d'acord dins un temps raonable, el president exerceix la seva facultat per designar el gabinet. Això no ha ocorregut des de la fundació de la república el 1944, tot i que el 1942, el regent del país, Sveinn Björnsson, que havia estat designat per l'Alþingi el 1941, va designar un gabinet no parlamentari. El regent tenia, en termes pràctics, la posició de president, i de fet Sveinn es convertí en el primer president del país independent el 1944. Els governs d'Islàndia han estat gairebé sempre format per coalicions de dos o més partits, ja que cap partit ha rebut la majoria absoluta dels escons des de la fundació de la república.
Divisió administrativa
Islàndia es divideix en regions, circumscripcions, comtats i municipis. Són vuit les regions utilitzades principalment en la recopliació de dades estadístiqiues. Les jurisdiccions de les corts de districte fan ús d'una versió més antiga de la divisió regional. Fins el 2003, les circumscripcions per a les eleccions parlamentàries i les regions eren coextensives, però després d'una esmena consitucional, les circumscripcions actuals són: Reykjavík del Nord, Reykjavík del sud, el sud-est (quatre àrees suburbanes de Reykjavík geogràficament separades), el nord-est, el nord-oest i el sud (exlcoent-ne Reykjavík i els suburbis). Aquest canvi es va produir per balancejar el pes de les diferents circumscripcions, ja que anteriorment un vot emet en les àrees poc poblades tenia el mateix pes que no pas un vot de Reykjavík. Aquest imbalanç s'ha reduït amb el nou sistema, però no ha estat eliminat.
Els vint-i-tres comtats d'Islàndia són merament divisions històriques. Actualment, Islàndia es divideix en vint-i-sis magistrats (sýslumenn, en singular sýslumaður), els quals representen el govern en diversos graus. Entre les seves tasques hi ha la recaptació d'imposts, l'administració de les declaracions de fallida, i el registre civil. Després d'una reorganització el el 2007 la meitat està encarregat de la policia local.
Hi ha 79 municipis a Islàndia els quals són encarregats dels afers locals com ara l'educació, el transport i la designació de zones de construcció. Aquestes són les divisions administratives de segon nivell d'Islàndia, ja que les circumscripcions només són divisions electorals i estadístiques.
Economia
L'economia d'Islàndia és similar al dels països escandinaus; l'economia social de mercat combina una estructura capitalista i els principis de lliure mercat amb un sistema de benestar molt extens.[6] Amb poc recursos naturals, llevat de l'abundant energia hidrotèrmica i geotèrmica, l'economia depèn principalment de l'indústria pesquera, la qual proveeix el 40% de la renda derivada de les exportacions i empra el 5% de la força laboral.[6] Les fonts d'energia hidroelèctrica i geotèrmica són abundants a Islàndia; la primera ha promogut el desenvolupament de les empreses industrials modernes, com ara la indústria de l'alumini que fa un ús intensiu d'energia.[7] En anys recents, l'economia ha assolit diversificar-se i el sector dels serveix inclou la producció de software i la biotecnologia.[7] El turisme també és important.[7]
El 1970, Islàndia es va convertir en membre de l'Associació Europea de Lliure Comerç, un bloc comercial creat la dècada anterior per Àustria, Dinamarca, el Regne Unit, Noruega, Portugal, Suècia i Suïssa. Tanmateix, la majoria dels islandesos s'han oposat a l'entrada d'Islàndia a la Unió Europea, en gran part a causa de l'interès nacional en mantenir el control estricte del seus recursos pesquers territorials.[7]
Abans de la crisi financera del 2008, Islàndia havia experimentat taxes de creixement econòmic elevades, taxes d'atur baixes, i una distribució equitativa de la riquesa.[6] Tanmateix, les condicions financeres globals van produir una depreciació abrupta de la moneda. Els banc financers, molt sensibles a les condicions financeres mundials, en haver invertit en els mercats estrangers, i els préstecs i actius dels quals tenien un valor 10 vegades superior al Producte interior brut del país, es van col·lapsar a finals del 2008.[6] El govern va haver de negociar un préstec del Fons Monetari Internacional i altres països de $10.000 milions per estabilitzar la moneda i el sector financer, així com per garantir els dipòsits estrangers en els bancs islandesos.[6]
Geografia humana i societat
Demografia
S'estima que la població islandesa va variar entre 40.000 i 60.000 des de període del primer assentament fins al segle XIX. Durant aquests segles, els hiverns freds, la pluja de cendres de les explosions volcàniques , i les plagues bubòniques, van afectar greument el creixement poblacional en diverses ocasions. El primer cens es va realitzar el 1703 i va mostrar qu ela població d'aleshores era de 50.358. Després de les erupcions volcàniques destructives del Laki durant 1783 i 1784, la població va decréixer a 40.000. La millora en les condicions de vida han propiciat un increment poblacional ràpid des de la segona meitat del segle XIX; de 60.000 el 1850 a 320.000 el 2008.
L'àrea metropolitana més gran d'Islàndia és l'Àrea del Gran Reykjavík, amb una població de 200.000 o el 64% de la població del país. La regió on està localitzada, el sud-oest de l'illa, és la regió més densament poblada del país. Altres pobles importants que no formen part de l'àrea metropolitana de Reykjavík són Akureyri i Reykjanesbær.
El desembre de 2007 33.678 persones, és a dir, el 13,5% de la població total d'Islàndia, va néixer a l'estranger, incloent-hi els nens de pares islandesos que vivien a l'estranger. D'aquests, 19.000 o el 6% de la població total tenia una ciutadania estrangera. Els polonesos constitueixen el col·lectiu d'estrangers més gran. Prop de 8.000 polonesos el 2008 vivien a Islàndia, 1.500 dels quals vivien a Reyðarfjörður, on constitueixen el 75% de la força laboral en la construcció de la planta d'alumini de Fjarðarál.[8] Aquest increment de la immigració ha estat a causa de l'escassesa de la mà d'obra i el ràpid creixement econòmic que es van produir al mateix temps que les restriccions per a les persones d'Europa Oriental, en unir-se a la Unió Europea el 2004, van ser eliminades. La crisi financera del 2008 farà tornar molts dels immigrants als seus països d'origen.[9]
Llengua
Llengua germànica parlada a Islàndia, l'islandès té el seu origen en el norrè occidental antic, llengua parlada a les diferents contrades de la Noruega medieval. L'aïllament d'Islàndia i la seva important cultura escrita han permès una conservació excepcional de la llengua original en la seva versió escrita. A més a més, ha desenvolupat neologismes basats en les arrels nadiues per comptes d'incorporar préstecs d'altres llengües. És l'única llengua germànica contemporània que conserva la lletra Þ / þ, adoptada del sistema grafemàtic de l'anglès antic, llengua que, en darrera instància, l'havia presa de l'alfabet rúnic. La llengua més propera a l'islandès és el ferisc. L'islandès és la llengua oficial i nacional.
L'anglès i el danès són llengües obligatòries d'aprentanatge..[10] El danès és parlat d'una manera comprensible per als suecs i noruecs i sovint es coneix com a "escandinau" a Islàndia.[11]
Religió
La llibertat de religió és reconeguda en la constitució d'Islàndia, tot i que la Església Nacional d'Islàndia, luterana, és l'Església de l'Estat. El 2005,[12]
- el 80,7% eren membres de l'Església Nacional d'Islàndia,
- el 6,2% eren membres d'organitzacions religioses no registrades o sense afiliació denominacional,
- el 4,9% eren membres de les Esglésies Lliures Luteranes de Reykjavík i Hafnarfjörður,
- el 2,8% no eren membres de cap grup religiós,
- el 2,5 eren membres de l'Església Catòlica Romana
- el 2,9% restant inclou altres denominacions cristianes o no cristianes.
Una religió no cristiana nombrosa és Ásatrúarfélagið, una religió germànica neopagana.[13]
Història
L'assentament i l'establiment de la Mancomunitat
Es creu que les primeres persones que habitaren Islàndia foren els monjos irlandesos o ermitans, coneguts com a Papar, el segle VIII. No hi ha, tanmateix, cap evidència arqueològica per provar aquesta teoria, segons la qual, els monjos abandonaren l'illa amb l'arribada dels nòrdics, els quals s'hi assentaren entre el 870 i el 930 dC. El primer colon nòrdic conegut permanent fou Ingólfur Arnarson el qual construí la seva casa a Reykjavík l'any 874. Després d'Ingólfur arribaren altres colons, principalment nòrdics i llurs esclaus irlandesos. Per al 930, la major part de la terra cultivable ja havia estat presa i l'Alþingi, un parlament legislatiu i judicial, es fundà com a centre polític de la mancomunitat d'Islàndia. El cristianisme fou adoptat entre el 999 i el 1000. La Mancomunitat desaparegué el 1262, ja que el sistema polític dissenyat pels colons originals no pogué solucionar els problemes causats pel poder creixent dels cacics islandesos.
De l'Edat mitjana a l'Edat moderna
Les lluites internes i la guerra civil de l'Era d'Sturlung dugueren a la signatura de l'Antic Pacte, el qual posà Islàndia sota la corona noruega. La possessió d'Islàndia passà a Dinamarca-Noruega a finals del segle XIV quan els regnes de Noruega i Dinamarca s'uniren en la Unió de Kalmar. Els segles següents, Islàndia es convertí en un dels països més pobres d'Europa. La terra infèrtil, les erupcions volcàniques, i el clima inclement dificultaren el desenvolupament d'una societat la subsistència de la qual depenia gairebé completament de l'agricultura. La Pesta negra arribà a Islàndia el 1402 i el 1494, i en ambdós ocasions prop de la meitat de la població morí.[14]
A mitjans segle XVI, el rei Cristià III de Dinamarca imposà el luteranisme en totes les terres del seu regne. L'últim bisbe catòlic d'Islàndia fou decapitat el 1550 amb dos dels seus fills, i el país es convertí així al luteranisme, denominació cristiana que fins l'actualitat és majoritària. En els segles XVII i XVIII Dinamarca imposà restriccions extremes al comerç d'Islàndia, mentre que els pirates d'Anglaterra, Espanya i Algèria, assaltaven les seves costes. Una epidèmica de verola el segle XVIII matà un terç de la població.[15][16]El 1783 el volcà Laki féu erupció, amb conseqüències devastadores. Durant els anys posteriors a l'erupció, coneguts com les "Dificultats de la Boira (en islandès: Móðuharðindin), més de la meitat del bestiar del país morí, i la fam subsegüent matà a un quart de la població.
Independència i història recent
El 1814, després de les Guerres Napoleòniques, Dinamarca-Noruega se separà en dos regnes segons les estipulacions del Tractat de Kiel, i Islàndia es mantingué com a possessió danesa. Un moviment independentista s'aixecà, sota el lideratge de Jón Sigurðsson, inspirat en el nacionalisme romàntic de l'Europa continental.
El 1874, Dinamarca atorgà autonomia a Islàndia, i més competències el 1904. L'Acta d'Unió de Dinamarca i Islàndia, signat l'1 de desembre de 1918, reconegué Islàndia com a estat sobirà que compartia el monarca amb Dinamarca. Durant l'última meitat del segle XIX molts islandesos emigraren a Amèrica del Nord, principalment al Canadà; prop de 15.000 d'una població total de 70.000 emigraren.[17]
Islàndia, durant la Segona Guerra Mundial, declarà la seva neutralitat, igual que Dinamarca. Després de l'ocupació alemanya de Dinamarca, el 9 d'abril de 1940, el parlament islandès declarà que el govern islandès assumia l'autoritat que tenia el rei per prendre el control dels afers exteriors de l'illa i de totes les altres facultats que Dinamarca exercia en favor d'Islàndia. Un mes després, les Forces Armades Britàniques, ocuparen Islàndia, violant la seva neutralitat.
El 31 de desembre de 1943, després de vint-i-cinc anys, va expirar l'Acta d'Unió. A partir del 20 de maig de 1944, els islandesos van votar en un referèndum de quatre dies, finalitzar la unió amb Dinamarca i establir una república, amb el 97% dels vots a favor de finalitzar la Unió, i el 95% dels vots a favor de la nova constitució republicana. Islàndia es convertí formalment en una república independent el 17 de juny de 1944.
El 1946, els Aliats abandonaren Islàndia. Es convertí en estat membre de l'OTAN el 30 de març de 1949. El 5 de maig de 1951 Islàndia signà un acord de defensa amb els Estats Units. Les tropes americanes retornaren a Islàndia i hi romangueren durant tota la Guerra Freda fins el 2006. Durant el període de postguerra, l'economia es desenvolupà ràpidament, mitjançant la industrialització de la indústria pesquera i amb el suport atorgat pel Pla Marshall. Durant la dècada de 1970, Islàndia tingué diverses disputes amb el Regne Unit a causa de l'extensió dels límits pesquers del país. L'economia es diversificà i es liberalitzà després que Islàndia es fes membre de l'Espai Econòmic Europeu el 1992.
El 2003, Islàndia començà a transformar-se d'una nació coneguda per la seva indústria pesquera en un centre financer global.[18] La crisi financera de l'any 2008 sacsejà amb duresa Islàndia. Els principals bancs van fer fallida i la corona islandesa patí una forta devaluació. El país hagué de rebre ajuts econòmics del Fons Monetari Internacional i altres països per a estabilitzar-se i contenir la devaluació de la moneda.
En part com a conseqüència de la crisi, el 16 de juliol del 2009 Islàndia sol·licità l'adhesió a la Unió Europea, la qual podria materialitzar-se l'any 2012.
Vegeu també
Referències
- ↑ «CIA – The World Fact book – Iceland». Government. United States Government, 20-07-2006. [Consulta: 6 agost 2006].
- ↑ «Statistics Iceland». Government. The National Statistical Institute of Iceland, 14-09-2008. [Consulta: 14 setembre 2008].
- ↑ History of Medieval Greenland
- ↑ Iceland: One of the world´s most free economies, Invest in Iceland Agency
- ↑ Power Struggle. Marguerite Del Giudice. National Geographic. March 2008. p. 85.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Island. The CIA World Factbook. [Consulta: 24 de juny de 2009]
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Iceland IV Economy. MSN Encarta. [Consulta: 24 de juny de 2009]
- ↑ ICELAND: Migration Appears Here Too
- ↑ Iceland faces immigrant exodus, BBC News, 21 October 2008
- ↑ Iceland Export Directory http://www.icelandexport.is/english/about_iceland/icelandic_language/
- ↑ Hvað kostar að tala íslensku?
- ↑ «CIA - The World Factbook -- Iceland». Demographics. United States Government, 20-07-2006. [Consulta: 6 agost 2006].
- ↑ Statistics Iceland - Statistics » Population » Religious organisations
- ↑ 6th-10th century AD
- ↑ Iceland: Milestones in Icelandic History
- ↑ The History of Iceland (Gunnar Karlsson)
- ↑ For Iceland, an exodus of workers, International Herald Tribune, December 5, 2008
- ↑ Lewis, Michael. «Wall Street on the Tundra». Vanity Fair, April 2009.
Enllaços externs
- Iceland.is (anglès)
- Vocabulari islandès-català (català)
 |  | ||
| Estats independents | |
|---|---|
| Membres associats | |
 Albània ·  Alemanya ·  Andorra ·  Armènia2 ·  Àustria ·  Azerbaidjan2 ·  Bèlgica ·  Belarús ·  Bòsnia i Hercegovina ·  Bulgària ·  Ciutat del Vaticà ·  Croàcia ·  Dinamarca ·  Eslovàquia ·  Eslovènia ·  Espanya ·  Estònia ·  Finlàndia ·  França ·  Geòrgia2 ·  Grècia ·  Hongria ·  Irlanda ·  Islàndia ·  Itàlia ·  Kosovo3 ·  Letònia ·  Liechtenstein ·  Lituània ·  Luxemburg ·  Macedònia del Nord ·  Malta ·  Moldàvia ·  Mònaco ·  Montenegro ·  Noruega ·  Països Baixos ·  Polònia ·  Portugal ·  Regne Unit ·  República Moldava de Transnístria4 ·  República Turca de Xipre4 ·  Romania ·  Rússia1 ·  San Marino ·  Sèrbia ·  Suècia ·  Suïssa ·  Turquia1 ·  Txèquia ·  Ucraïna ·  Xipre2 |  | |
1. Estat parcialment a l'Àsia. 2. Estat geogràficament a l'Àsia, però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals 3.Estat reconegut parcialment 4. Estats no reconeguts per cap Estat europeu però sobirans de facto gràcies al suport militar no explícit de Rússia pel cas transnistrià i explícit de Turquia pel cas xipriota | ||
Plantilla:Enllaç AB Plantilla:Enllaç AB Plantilla:Enllaç AB Plantilla:Enllaç AB