morse

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈmor.sə/, occidental /ˈmoɾ.se/
• Etimologia: De l’anglès morse, del nord-americà Samuel Morse (1791-1872).

morse m. ‎(només en singular)

1. Codificació de l'alfabet llatí reduït als caràcters anglesos (no apareixen accents, la Ç, la Ñ, ni d'altres) utilitzant només tres símbols anomenats punt, ratlla i espai. Utilitzat principalment en telegrafia. El punt és representat per un senyal continu i curt. La ratlla és representada per un senyal continu bastant més llarg que el punt. L'espai és representat per un període de temps sense senyal.

• Síl·labes: mor·se (2)
• Anagrames: meros, mores, Morés, mòres, móres, orsem, romes, sermó, somer

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈmoɾ.se/

Americà: alt /ˈmoɾ.s(e)/, baix /ˈmoɾ.se/

• Rimes: -oɾse
• Etimologia: De Samuel F. B. Morse^(es), qui va crear-lo.

morse m. ‎(només en singular)

1. morse

• código morse

• Síl·labes: mor·se (2)
• Anagrames: meros, mores, remos

• Article corresponent a la   Viquipèdia en castellà
• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre morse

• Pronúncia: /mɔʁs/

morse m. ‎(plural morses)

1. morsa
2. morse