Riga

capital de Letònia

Riga és una ciutat europea, capital de Letònia. Està situada a la vora del mar Bàltic a la desembocadura del riu Dvina occidental (o Daugava) i és un important port regional i centre industrial. La població de la ciutat ha disminuït força des de la independència de Letònia (1991), passant de 910.000 habitants a 709.145 el 2010, sobretot a causa de l'emigració de part de la gran minoria russa.

Plantilla:Infotaula geografia políticaRiga
Rīga (lv) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

EpònimRiga (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 56° 56′ 51″ N, 24° 06′ 25″ E / 56.9475°N,24.1069°E / 56.9475; 24.1069
EstatLetònia Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Conté la subdivisió
Atgāzene (en) Tradueix
Avoti (en) Tradueix
Beberbeķi (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata../... 58+
Població humana
Població605.273 (2024) Modifica el valor a Wikidata (1.991,03 hab./km²)
Idioma oficialletó Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície304 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perGolf de Riga, Dvinà Occidental, Ķīšezers (en) Tradueix, Buļļupe (en) Tradueix, Sarkandaugava (en) Tradueix, Vecdaugava (en) Tradueix, Jugla Lake (en) Tradueix, Mazā Daugava (en) Tradueix, Mīlgrāvis (en) Tradueix i Mārupīte (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altitud6 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
FundadorAlbert de Buxhövden Modifica el valor a Wikidata
Creació1201 Modifica el valor a Wikidata
Esdeveniment clau
juliol 1812Siege of Riga (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Cap de governVilnis Ķirsis (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Òrgan legislatiuRiga City Council (en) Tradueix , Modifica el valor a Wikidata
Membre de
PIB nominal17.647.619.000 € (2021) Modifica el valor a Wikidata
PIB per capita28.943 € (2021) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postalLV-1000 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic66-67 Modifica el valor a Wikidata
ISO 3166-2LV-RIX Modifica el valor a Wikidata
Identificador LGIA29779 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Kíiv (1998–)
Vílnius (2005–)
Tbilisi (2007–) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webriga.lv Modifica el valor a Wikidata

És la ciutat més gran dels estats bàltics i el centre cultural, educatiu, polític, financer, comercial i industrial més gran de la regió.

El centre històric de Riga va ser inscrit al Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, per la gran quantitat d'edificis d'art nouveau que té, comparable només a Viena, Praga i Barcelona.

És anomenada també la París de l'est, pel seu gran atractiu turístic.[1]

Història

modifica
 
Riga el 1650 (dibuix de Johann Christoph Brotze].
 
Castell de Riga

Antic establiment dels livonians, més tard fou seu d'una factoria que els mercaders alemanys fundaren prop de la desembocadura del Daugava (1158). La ciutat fou fundada pel bisbe de Livònia, Albert de Buxhövden (1201). Membre de la Hansa (1282), esdevingué un dels centres comercials més importants de la mar Bàltica. Els privilegis episcopals (arquebisbat el 1253) li permetien una considerable independència, accentuada pel fet de ser la seu del gran mestre de la branca livona dels cavallers de l'orde Teutònic, els quals construïren el castell de Riga (1328-40, refet el 1494-1515). La ciutat es convertí al luteranisme després del 1521. Amb el territori circumdant de Vidzemes Augstiene passà a Polònia (1581); Gustau II Adolf de Suècia se n'apoderà durant la Guerra dels Trenta anys. Finalment, el 1710 fou ocupada pels russos (tractat de Nystad, del 1721). Augmentà considerablement el seu tràfic comercial i el 1914 era la tercera ciutat de l'Imperi rus. Capital de la República de Letònia independent (1918), el 1940 fou incorporada a l'URSS. Ocupada pels alemanys (1941-44), sofrí greus danys i la destrucció de la seva important població jueva. Entre 1945-91, fou capital de la República Socialista Soviètica de Letònia i, des del 1991, ho és novament de la Letònia independent.[2]

Població

modifica
Any Població
1767 19,500
1800 29,500
1840 60,000
1867 102,600
1881 169,300
1897 282,200
1913 517,500
1920 ¹185,100
1930 377,900
1940 353,800
Any Població
1941 335.200
1945 ²228.200
1950 482.300
1955 566.900
1959 580.400
1965 665.200
1970 731.800
1975 795.600
1979 835.500
1987 900.300
Any Població
1990 909.135
1991 900.455
1992 889.741
1993 863.657
1994 843.552
1995 824.988
1996 810.172
1997 797.947
1998 786.612
1999 776.008
Any Població
2000 764.329
2001 756.627
2002 747.157
2003 739.232
2004 735.241
2005 731.762
2006 724.707
2007 722.485
2008 719.613
2009 715.978
Any Població
2010 709.145
2011 703.581
2012 699.203
2013 696.618
2014 701.185

Economia

modifica

Aplega gran part de la producció industrial nacional: metall, construccions mecàniques, radiotècnia, electrotècnia, aparells de precisió, màquines agrícoles i del transport,[2] que la seva major part exporta a Rússia. Té també una gran indústria pesquera. El gas li arriba de Komi a través del gasoducte Valdaj-Pskov-Riga.[2]

Riga és un dels centres econòmics i financers clau dels estats bàltics. Aproximadament la meitat de tots els llocs de treball a Letònia es troben a Riga i la ciutat genera més del 50% del PIB de Letònia, així com aproximadament la meitat de les exportacions. Els principals productes exportats són productes de fusta, informàtica, fabricació d'aliments i begudes, productes farmacèutics, transport i metal·lúrgia.[3] El port de Riga és un dels més grans dels països bàltics. Va gestionar 34 milions de tones de càrrega el 2011[4] i té un potencial de creixement futur amb nous desenvolupaments portuaris a Krievu Sala.[5] El turisme també és una indústria important a Riga i després d'una desacceleració durant les recessions econòmiques mundials de finals de la dècada de 2000, va créixer un 22% només el 2011.[6]

Llocs d'interès

modifica
 
El centre històric de Riga va ser declarat Patrimoni de la Humanitat el 1997.

El centre històric de Riga va ser declarat el 1997 Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, en virtut dels seus edificis modernistes i per l'arquitectura que es conserva del segle xix.

Els monuments més importants de la capital letona són:

Riga modernista

modifica
 
Detall decoratiu
 
Decoració d'una façana del carrer Elizabetes, de Mijail Eisenstein

A causa de la seva situació privilegiada, Riga ha tingut històricament un paper molt important en el comerç entre Europa occidental i Rússia. La prosperitat de la ciutat, sobretot al llarg del segle xix, va propiciar l'enderrocament de les antigues muralles i la construcció d'amples avingudes on el nou estil, el modernisme (art nouveau o Jugensdtil), apareix en tota la seva esplendor, igual que en altres ciutats europees com París, Barcelona o Viena. Façanes ricament ornamentades amb escultures de dones (símbols de bellesa i del pensament creatiu), amb estilitzats elements vegetals i geomètrics, amb misterioses màscares o amb motius mitològics d'inspiració oriental. Un modernisme ple de fantasia que decora molts edificis dels carrers Smilsu, Aldaru, Jauniela, Elizabetes i en especial del carrer Alberta, on les façanes dels núm. 2, 4, 6, 8 i 13 van ser dissenyades per l'arquitecte rus Mijail Eisenstein, pare del famós director de cinema Sergei Eisenstein, màxim representant d'aquest nou estil. El talent creatiu d'Eisenstein ha convertit el conjunt modernista del carrer Alberta en la perla de Riga.[7][8]

Persones il·lustres

modifica

Ciutats agermanades

modifica

L'any 2017, Riga està agermanada amb les ciutats següents:[9]

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. «Riga: Descubre la capital de Letonia a través de sus imprescindibles» (en castellà). La Sexta, 03-12-2020. [Consulta: 15 desembre 2023].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Riga». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «/ Uzņēmējdarbība / Nosaukti desmit lielākie eksportējošie uzņēmumi Rīgā un Rīgas reģionā». Bizness.lv. [Consulta: 12 març 2013].
  4. Alla Petrova, BC, Riga, 11 gener 2012.Print version. «Riga Freeport handles record-breaking 34.07 mln tons of cargo in 2011 :: The Baltic Course | Baltic States news & analytics». The Baltic Course, 17-10-2012. [Consulta: 12 març 2013].
  5. «Latvia Shipping Report Q3 2012 by Business Monitor International in Latvia, Ports & Harbors, Logistics & Shipping». Marketresearch.com, 17-07-2012. [Consulta: 12 març 2013].
  6. «Tūristu skaits Latvijā pērn pieaudzis par 21%, Rīgā – par 22% – Izklaide». nra.lv. [Consulta: 12 març 2013].
  7. Grosa, Silvija. Art Nouveau in Rīga: Taking a Walk Through Rīga in the Art Nouveau Era (en anglès). Jumava, 2003. ISBN 978-9984-05-601-2. 
  8. Brūderis, Andris. Riga, Art Nouveau: Images and Details : Tradition in Riga Architecture (en anglès). Madris, 2007. ISBN 978-9984-31-529-4. 
  9. «Sister cities of Riga» (en anglès). Conseil municipal de Riga. [Consulta: 21 agost 2017].[Enllaç no actiu]
  10. 10,0 10,1 «Hanseatic City Riga» (en anglès). hanse.org. Arxivat de l'original el 2016-05-27. [Consulta: 26 setembre 2017].
  11. «Bordeaux – Rayonnement européen et mondial» (en francès). Mairie de Bordeaux. Arxivat de l'original el 7 febrer 2013. [Consulta: 29 juliol 2013].
  12. «Bremen – Referat 32 Städtepartnerschaften / Internationale Beziehungen» (en alemany). Das Rathaus Bremen Senatskanzlei [Bremen City Hall – Senate Chancellery]. Arxivat de l'original el 18 juliol 2011. [Consulta: 9 agost 2013].
  13. «Sister Cities» (en anglès). Dallas-ecodev.org. Arxivat de l'original el 28 maig 2010. [Consulta: 23 maig 2010].
  14. «Kobe's Sister Cities» (en anglès). Kobe Trade Information Office. Arxivat de l'original el 21 abril 2013. [Consulta: 11 agost 2013].
  15. «Sister Cities» (en anglès). Beijing Municipal Government. Arxivat de l'original el 18 d’agost 2018. [Consulta: 23 juny 2009].
  16. «Saint Petersburg in figures – International and Interregional Ties» (en anglès). Saint Petersburg City Government. Arxivat de l'original el 24 febrer 2009. [Consulta: 27 juliol 2009].
  17. «yerevan.am – Partner cities» (en anglès). yerevan.am.
  18. «Miasta partnerskie Warszawy» (en polonès). um.warszawa.pl. Biuro Promocji Miasta, 04-05-2005. Arxivat de l'original el 11 octubre 2007. [Consulta: 29 agost 2008].

Enllaços externs

modifica


Precedit per:
  Marsella
  Košice
Capital Europea de la Cultura
(juntament amb   Umeå)

2014
Succeït per:
  Mons
  Plzeň